Los inversores desconfian de España tras su anuncio de aplicar el 155.

La prima de riesgo sube y la bolsa baja después del anuncio de Moncloa de convocar un consejo de ministros para suspender la autonomía catalana.

ibex351-680x365Los mercados exigen calma, castigan la incerteza y premian la estabilidad. Por eso, ante el anuncio de Madrid en respuesta a la carta de Puigdemont dónde se le indica al presidente de la Generalitat que si se aplica el 155 la autonomía catalana será suspendida, los inversores han reaccionado negativamente.

Las repercusiones ya se han notado en el IBEX-35 y también en la prima de riesgo española, la cual da información sobre la confianza de los inversores en la solvencia del Estado para poder devolver los créditos. Dos horas después de conocer las intenciones de Madrid, la prima de riesgo subió. El pasado miércoles cerró con 117 puntos y durante la mañana del jueves ha llegado a los 127 puntos.

También caen la mayoría de empresas cotizadas en la bolsa española, en especial Colonial, que registra pérdidas próximas al 3%. Desde que el IBEX-35 ha abierto esta mañana a las 9, presenta pérdidas del 0,85% y se sitúa por debajo de los 10.200 puntos, en concreto se sitúa en los 10.185 puntos. Se debe recordar que instantesdespués de las detenciones de cargos de la Generalidad y de la violencia policial del 1-O, este indicador cayó por debajo de la línea psicológica de los 10.000 puntos, más concretamente hasta los 9.900 puntos y pese a que haya remontado, está lejos de los 10.430 puntos que marcarían que el IBEX ha recuperado las pérdidas generadas por el conflicto entre España y Catalunya

Anuncios

Blesa recurre su condena por las ‘black’ al considerar las pruebas ilícitas

kapullo

El expresidente de Caja Madrid alega que la obtención de los datos no contó con la pertinente autorización judicial.

Blsea se enfrenta a 6 años de cárcel a causa de las tarjetas “black”. Basa su recurso en el hecho que todas las pruebas obtenidas fueron de forma ilícita con las que se vulneró su derecho a la intimidad económica.

La información fue obtenida sin autorización judicial

Blesa alega que a la hora de obtener las pruebas no se contaba con la pertinente autorización judicial. Ya que se accedió sin consentimiento judicial a las pruebas las cuales fueron manipuladas posteriormente por Bankim.

Durante 23 años “no se pusieron en duda”

Las tarjetas se establecieron para dignificar la función de los consejeros, añade, y compensar los gastos en los que se pudiera incurrir, y Blesa “en todo momento tuvo la conciencia de estar actuado lícitamente”, con el apoyo de los órganos de gobierno de la caja.

Durante los 23 años que estuvieron en vigor las tarjetas “no se puso en duda su legitimidad”, añade Blesa.

Sin justificantes de Bankia

Bankia no ha sido capaz de aportar justificaciones del gasto total ni los documentos electrónicos emitidos por las entidades emitentes de las tarjetas que justifiquen la realidad de los gastos, que en último término “no han sido verificados por nadie”.

Blesa opina que no hay ningún soporte documental que pueda acreditar que tales gasto existieran realmente.

Fuente: Elaboración propia

 

 

La viabilitat econòmica d´una Catalunya independent

Introducció

Amb la darrera manifestació de l’onze de setembre de 2012, cada cop s’està plantejant més seriosament la independència catalana. Fins i tot s’ha arribat a avançar les eleccions del catalanes per al proper 25 de Novembre. I amb les eleccions properes, hi ha molta gent que es pregunta, si Catalunya s’independitza, serà viable econòmicament? Millorarà la situació econòmica? O pel contrari, empitjorarà? Amb aquest article, trobat al diari de Girona, pretenc crear una mica de llum en l’aspecte econòmic per a que tothom pugui escollir el que cregui més convenient a les properes eleccions catalanes.

Noticia

Els economistes coincideixen que el nou estat seria viable tot i no posar-se d’acord en els «escenaris extremistes» 

 

 

Mentre mitja Catalunya es pregunta en quina lliga jugaria el Barça en cas d’independència, l’altra mitja vol saber quina serà l’any escollit pel referèndum. Pocs, però, es plantegen encara quins sacrificis i quines repercussions econòmiques tindria un procés de secessió. Els economistes coincideixen a assenyalar que la viabilitat d’una Catalunya independent està fora de dubte.

No serà un camí de roses, perquè plantegen que la durada del procediment de segregació, la tensió que es pogués generar amb Espanya, així com la credibilitat i la solvència en el mercat internacional del nou estat i la integració o no dins la Unió Europea poden condicionar l’evolució econòmica d’un suposat nou Estat català. Per això, no hi ha un acord clar sobre si la sortida donaria peu a “escenaris extremistes”.

Des que es va obrir la hipòtesi de la independència s’han multiplicat els informes econòmics sobre la viabilitat. La Fundació CatDem -vinculada a Convergència Democràtica- ha donat a conèixer aquesta setmana un informe que avala la viabilitat econòmica d’un hipotètic Estat català. El document assumeix que la Generalitat hagués recaptat i gestionat tots els impostos, taxes i cotitzacions socials i elimina l’efecte de les transaccions de l’estat. En l’anàlisi d’ingressos-despeses, una Catalunya independent en sortiria molt beneficada, segons l’estudi signat per Núria Bosch i Marta Espasa, de l’Institut d’Economia de Barcelona. Entre els anys 2006 i 2009, que s’han utilitzat com a base, la Generalitat hagués tingut un superàvit de manera continuada.

Pel que fa a les despeses, també s’incrementarien en cas d’assolir la independència, ja que Catalunya hauria d’assumir competències que actualment té l’Estat. El càlcul que fan les autores és que mentre la Generalitat va gastar el 2006 25.139 milions, una Generalitat independent hagués hagut d’assumir una despesa de 30.304.

En l’altre costat, el dels menys optimistes, el catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Complutense de Madrid Mikel Buesa assegura que és “perfectament possible que Catalunya sigui un país independent”, però adverteix que seria un estat “molt més pobre”. Per a Buesa, la nova frontera reduiria la riquesa que genera Catalunya -el seu producte interior brut (PIB)- en més d’un 25 per cent. Com a conseqüència de la caiguda del PIB, la recaptació fiscal descendiria, segons dades de Buesa, en 17.500 milions d’euros.

I tenint menys ingressos, el nou estat hauria de reduir els serveis públics i assumir els costos de ser una nació com seria incorporar un exèrcit, impulsar més ambaixades o establir sistemes d’inspecció a les fronteres, cosa que suposaria molta més despesa que l’actual autonomia, segons Buesa.

 

Criteris polítics

El professor Agregat dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep Lladós, assegura que “les estimacions dels avantatges i costos econòmics de la independència sovint són massa reduccionistes perquè no incorporen els efectes dinàmics propis d’un món globalitzat. A hores d’ara, els efectes dinàmics d’una separació són difícils de predir correctament, però els escenaris extremistes són improbables”. Una idea en què coincideix el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Joan B. Casas, que opina que “tots els informes que parlen d’extrems estan fets amb criteris polítics i no amb els fonaments de l’economia”.
Per això, Lladós concreta que “la riquesa i viabilitat econòmica d’un país no depèn de la dimensió de la seva població sinó del talent i creativitat de la seva gent i de saber fer un ús productiu dels seus recursos i polítiques adequades”. Per a Catalunya, “com que no es disposa de l’avantatge dels recursos energètics, caldria aprendre a fer millor el que ja sabem fer i promoure l’emergència d’activitats més innovadores”, afegeix Lladós.

Per Joan B. Casas, existeixen diverses raons per les quals una Catalunya independent seria viable si el procés de segregació porta camins pacífics. “Catalunya té una estructura econòmica molt sòlida, molt diversificada des d’un punt de vista sectorial, amb una gran capacitat exportadora i oberta”. “Ara mateix, el 55% del PIB seria exportació i el turisme suposaria una font molt important per l’ingrés de divisa, que convertiria Catalunya en un estat amb una capacitat competitiva destacada”, conclou el degà.

El procés de transició seria vital també per evitar la pèrdua d’inversions. Segons l’economista de la UOC, Josep Lladós, “el més preocupant no és què passaria amb una Catalunya ja independent sinó el que passaria durant el procés de segregació si aquest és incert i molt conflictiu perquè la inversió vol certesa i regles del joc clares. Però pensar que les principals empreses amb seu fora del Principat abandonarien el mercat català és un absurd econòmic”.
No és del mateix parer, el catedràtic de Madrid Mikel Buesa, que considera que “moltes empreses catalanes es trobarien davant d’una difícil disjuntiva. Les principals corporacions del Principat tenen el seu mercat primari a la resta d’Espanya, per la qual cosa haurien de traslladar la seva seu a una ciutat espanyola o exposar-se a la més que probable hostilitat per part dels consumidors i assumir per endavant la fallida”.

 

Crear un estat nou

L’estudi signat per Núria Bosch i Marta Espasa per la Fundació CatDem calcula que la creació de les estructures per un estat propi necessitaria d’una inversió d’uns 40.000 milions d’euros.
L’economista Josep Lladós afirma que “cal tenir present també que un Estat català hauria d’assumir la despesa social i els serveis públics ja compromesos actualment amb els seus ciutadans, cosa que podria fer sense dificultats ja que Catalunya és contribuent net dins Espanya perquè la seva capacitat econòmica supera les seves necessitats. També caldria tenir en compte, però, la conveniència de posar al dia la dotació de capital públic del país, que és molt deficitària, com també la necessitat de construir estructures d’estat que estan centralitzades al conjunt de l’Estat”, indica Lladós.

El degà dels economistes catalans Joan B. Casas és més optimista. “Hem de partir del fet que hi ha estructures que ja existeixen, que són compartides entre la Generalitat i l’Estat: existeix una estructura tributària i de servei públic”. Casas admet que en l’actualitat tant l’estructura tributària com els serveis públics tenen molt pocs recursos que quedarien compensats un cop Catalunya pogués gestionar el 8% del PIB que destina a Espanya.

Per a l’economista Alfons Duran-Pich, per fer el càlcul de com repartir l’actual estructura de l’Estat a Catalunya caldria una comissió internacional de valoracions, com es va fer amb Txecoslovàquia, i posar terminis perquè no s’allargui. “Per la dimensió dels territoris per acabar de completar la situació no es requereix més d’un parell d’anys”, conclou Duran-Pich.

 

Font: http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2012/09/16/viabilitat-economica-duna-catalunya-independent/581708.html

Video relacionat: http://www.youtube.com/watch?v=w5pRj4mXu74

 

Conclusió

En resum, la meva opinió es que els economistes catalans donen una opinió optimista, ja que es demostra que un nou Estat, independent d’Espanya, seria viable econòmicament. Òbviament els economistes espanyols no ho veuen igual, ja que des del meu punt de vista els hi surt molt més rentable tenir-nos sotmesos econòmicament, ja que Catalunya es una de les principals fonts d’ingressos de l’Estat i per això busquen excuses per a que els catalans pensin que no seria viable.

També s’ha de dir que segurament, en l’hipotètic cas de aconseguir la independència o el pacte fiscal, no en serà un camí fàcil ja que com es diu a l’article s’hauran d’implantar edificis que tenen seu a Espanya i molts comerços, si no es una secessió pacifica perdran clients. Però en uns anys, des del meu punt de vista, la nostra situació econòmica, tal com diuen els estudis realitzats millorarà. En aquests moments el que tenim es esperança d’aconseguir un futur millor, ja sigui junta o separadament de l’Estat espanyol.