Nostrum crea una criptomoneda per finançar la seva xarxa de franquícies

La cadena de menjar preparat preveu captar 50 milions d’euros

La cadena de menjars preparats Nostrum, a través de la seva matriu Home Meal, té intenció de llançar al gener la seva pròpia criptomoneda, amb la qual preveu finançar l’expansió de la seva xarxa de franquícies. Segons ha explicat el conseller delegat, Quirze Salomó, la intenció del grup és captar al voltant de 50 milions d’euros, recursos que només servirien per pagar el desplegament del seu model de franquícies. Home Meal, que cotitza al mercat alternatiu borsari (MAB), seguirà basant el seu finançament en moneda regulada.

Home Meal crearà una nova societat per fer el llançament, que preveu presentar a Las Vegas al gener. L’oferta inicial de moneda (ICO, en les sigles en anglès) anirà dirigida a grans inversors institucionals, mentre que en una segona fase (febrer i març) la compra s’obrirà a la resta del mercat. Una ICO és un procediment similar a una oferta pública de venda d’accions (OPV), però enfocada a la creació de monedes virtuals i no està supervisada pels reguladors borsaris ni els bancs emissors.

Salomó ha assegurat que la creació de la nova moneda -Meal Token, es dirà- és “el pas més important quant a innovació que ha fet Nostrum” i ha assegurat que aquesta modalitat d’inversió és imprescindible per tirar endavant l’expansió comercial.

La companyia, que aspira a convertir-se en el primer grup transnacional de menjar preparat, vol obrir centenars de nous establiments a la Unió Europea. Salomó ha parlat primer d’entre 500 i 600 botigues i posteriorment d’entre 700 i 800. Ha dit que per fer-ho possible necessitarà uns 140 milions d’euros, dels quals 50 milions sortirien de la nova criptomoneda i uns altres 30 de reserves. No ha aclarit com obtindrà la resta de recursos.

Sí que ha dit que preveu llançar l’any vinent una OPV de Home Meal al mercat francès, si bé no ha precisant per quin import. Respecte a l’entrada en beneficis, Salomó tampoc ha aclarit quan es produirà, però ha assegurat que l’increment de xarxa comercial és clau per aconseguir-ho i ha afirmat que espera que l’any vinent s’apropi la fi de les pèrdues.

Comentari: L’empresa Nostrum ha fet un pas endevant en la seva base de economia, teconologia i desenvolupament de la seva empresa. Per a expandir-se a nivell europeu ( primer ) ha decidir fer-ho a travès de les noves monedes virtuals i fer un ICO per a fer posible això. Crec que en el moment en el que estem que empreses com Nostrum realitzin aquest seguit de avanços tecnologics és molt important, sobretot a nivell de desenvolupament i de futur.

Font: Ara

Anuncios

Montoro retalla per sorpresa en 780 milions d’euros el finançament de Catalunya

Hisenda redueix els diners del model autonòmic al·legant que no hi ha pressupostos

El ministeri d’Hisenda ha retallat per sorpresa els diners que entregarà a les comunitats autònomes pel model de finançament. Una xifra que ja estava anunciada des del juliol i sobre la qual les comunitats van elaborar els seus pressupostos durant la tardor passada.

La retallada és molt significativa en el cas de Catalunya: els diners que rebrà finalment el Govern seran 780 milions menys que els 17.618 milions anunciats pel ministeri a l’estiu. L’argument de Cristóbal Montoro és que, en absència de pressupostos de l’Estat (per als quals el PP encara no ha aconseguit prou suports), el govern espanyol s’ha vist obligat a prorrogar els comptes i això li impedeix gastar més.

Aquest argument, però, xoca amb el fet que la transferència anunciada per al 2018 a la Generalitat és fins i tot inferior a la rebuda durant el 2017. En concret, els 16.838 milions que finalment Hisenda transferirà a la Generalitat són inferiors en 125 milions a l’import rebut durant l’any passat. I això malgrat el context de creixement econòmic, que previsiblement comporta un augment de la recaptació d’impostos.

La retallada també afecta comunitats com el País Valencià i les Balears, que rebran 353 milions i 67 milions menys, respectivament. El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va acusar Montoro de “jugar amb foc” amb aquest tracte “displicent” a les autonomies.

Aquests ingressos que fa Hisenda s’anomenen ‘bestretes’ (és a dir, pagaments anticipats) perquè són diners corresponents al model de finançament que l’Estat entrega a les comunitats. Teòricament, les bestretes es calculen en funció de la previsió de recaptació de l’Estat en els grans impostos, com l’IRPF i l’IVA (dels quals les comunitats en reben la meitat). Dos anys després, l’Estat revisa si aquelles bestretes van ser excessives o si es van quedar curtes, i ho compensa: si les comunitats van cobrar massa, han de tornar el que van cobrar de més, i si van cobrar massa poc, l’Estat paga el que els correspon.

El cert és que la majoria de vegades el ministeri d’Hisenda calcula les bestretes a favor seu i en perjudici de les comunitats. Gràcies a aquest biaix sistemàtic, la Generalitat de Catalunya, tota sola, ha finançat Hisenda amb 4.233 milions durant els anys de crisi, tal com va explicar aquest diari. La xifra es multiplica si s’hi inclouen els diners que la resta de comunitats també han estat ‘prestant’ a Hisenda per culpa d’aquest sistema. El ministeri no explica mai com fa les estimacions per calcular les bestretes.

La Generalitat encara no té pressupostos per a aquest any a causa de les eleccions del 21-D. Si finalment es forma govern, l’equip que hi hagi a Economia es trobarà amb aquesta sorpresa.

Comentari: Avui ha sortit la nova noticia amb una gran sorpresa sobre l’economia espanyola i catalana. La comunitat autonoma catalana es la mes castigada i rebrà una retallada en el seu finançament de 780 millions d’euros. Tambè rebràn aquest càstig altres comunitat pero en menor retallada com la comunitat Valenciana i les Illes Balears.

Despres de no rebre cap suport el PP per aprovar el seguit de pressupostos marcats i de a hores d’ara encara no sabem com es calculen les bestretes a favor de la Hisenda i en contra de les comunitats, ens trobem en una situació molt complexa on ja podem veure que la reducció afecta directament a l’economia de les comunitats autonomes d’Espanya. La realitat es que Catalunya rebrà aquest 2018 menys financiació de la que va rebre durant el any 2017, generant cada vegada mes riquesa i enfortiment de l’economia.

Font: Ara

Barcelona acaba 2017 dominando la “escena” de startups española

A pesar de un año peliagudo en lo político, las startups residentes en Barcelona han finalizado el año consiguiendo 477 millones de euros de inversión, una cifra que casi duplica lo alcanzado en 2016, según datos recogidos por Dealroom.co

La cantidad pone a la capital catalana por delante de veteranos ecosistemas europeos como Cambridge (466 millones de euros), Ámsterdam (313 millones) o Dublín (291 millones). El alto crecimiento anual de las inversiones de capital riesgo en compañías de la rama tecnológica augura una atracción de talento profesional europeo y mundial hacia Barcelona.

Por delante de Barcelona ya solo se encuentran los titanes europeos como Londres, Berlín o París. La capital británica lidera el viejo continente desde hace años, y 2017 no fue excepción con 5.300 millones de euros recogidos, 11 veces las cifras de inversión que atrae Barcelona. Berlín (1.700 millones de euros, 3,5x Barcelona) y París (1.300 millones, 2,7x Barcelona) siguen en la ‘tete’ continental.

 

Tenemos que irnos a Israel para encontrar otro ecosistema superior al barcelonés durante 2017. El gran área de Tel Aviv capturó 887 millones de euros (1,8x Barcelona) durante 2017. A pesar de ser un lugar atractivo para inversiones tecnológicas de diversa índole donde compañías estadounidenses y europeas suelen realizar desembolsos de forma constante, Tel Aviv sufrió una de las pocas caídas en inversión con respecto a 2016.

Comentario: Como hemos podido comprobar todo y los inconvenientes políticos y la paralización del país, la ciudad de Barcelona vuelve a ser un referente delante de las empresas “startup”. Este año Barcelona consiguió 447 millones de euros de inversión. Este dato es muy importante ya que este nuevo mercado da pie a muchas mas inversiones, a nuevas empresas, a la mejora del I+D y a la globalización del país. A nivel económico y teniendo en cuenta como estamos en temas económicos y sobretodo de empleo es una herramienta muy útil y una posible salida a la recuperación económica del país sobretodo para toda la gente joven y los estudiantes.

 Fuente: La Vanguardia

Castor, la gran estafa “legal”

El Tribunal Constitucional no declara inconstitucional l’operació, sinó que es fes via decret llei

Aquests dies les xarxes socials publicaven una foto de com estava la llotja del Bernabéu en el darrer partit Real Madrid-Barcelona. A més de la foto algú es va prendre la molèstia de desxifrar cadascun dels assistents i els seus càrrecs. Era impressionant! Sempre havíem dit la importància que té aquesta llotja pels intercanvis de favors polítics, econòmics, socials i judicials, però és quan un veu amb els propis ulls la magnitud que s’adona fins a quin punt l’economia extractiva i d’amics està incrustada a l’Espanya postfranquista. El mateix amfitrió va comprar una constructora catalana en fallida a una pesseta l’acció i avui és de les més importants de l’IBEX 35. Jo no vull treure mèrits empresarials a Florentino Pérez, però per més que en tingui, ningú és capaç de reflotar una constructora en fallida i situar-la entre les més grans del món, sense l’ajut directe i indirecte del govern de torn i, del que és més important, del BOE.

L’enginyeria contractual també té la seva part fosca, no ens burlem ni menystinguem la munió de grans bufets d’advocats, la majoria dels quals són expolítics, que també van a la llotja, que mai guanyarien un plet i si els n’encarreguen un de gros, com ha passat en un cas recent i rellevant, han d’acudir a companys seus advocats amb ofici. Aquests polítics advocats, la seva especialitat és fer contractes, principalment entre empreses i administració, minimitzant sempre el risc empresarial, en cas d’anar mal dades. El Castor és un exemple clar del model de país que tenim i del model econòmic. Governant el PSOE i de ministre d’Indústria José Montilla, es va voler fer aquest dipòsit prop de Sant Carles de la Ràpida, però la Generalitat ho va impedir perquè els informes que aportaven no mereixien credibilitat. Era un pur tràmit. Enfadats per les traves del govern català van traspassar el projecte just a la frontera amb Catalunya, on la Generalitat Valenciana del PP era més receptiva.

El contracte sembla talment fet pensant com ha acabat, és a dir, en un fracàs. L’empresa Escala UGS, controlada per Florentino Pérez, va demanar un crèdit al Banc Europeu d’Inversions que avalava el Regne d’Espanya. En fallar el projecte, l’empresa va fer una mena de xantatge a l’Estat, dient que no pagaria els tenidors del seu crèdit, i just en aquell moment que la reputació i el crèdit d’Espanya presentava molts de dubtes, Espanya va pagar en trenta dies. És així que Florentino, abans de trenta dies, va cobrar els 1.340 milions per pagar el deute de la seva operació fallida. Per fer el pagament el PP va utilitzar el decret llei, i s’estalviava el debat al Congrés.

Un procediment que ara el Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional. Cal parar atenció, no declara inconstitucional l’operació, sinó que es fes via decret llei. L’operació es va fer maquillada puix que va ser Enagas qui va demanar un crèdit per pagar aquesta indemnització (segurament també amb l’aval del Regne d’Espanya) i que anirem tornant els consumidor durant 30 anys a través del rebut del gas i es calcula que entre indemnitzacions i interessos pagarem més de 3.000 milions. El Constitucional no posa dates per rectificar l’operació i tramitar-la a través d’una llei, i amb el govern en minoria del PP i un PSOE que no té cap ganes de repassar expedients, tarda a tramitar-lo.

El dia que va sortir la notícia la majoria de la premsa en feia un titular erroni, com si els beneficiats haguessin de tornar els 1.340 milions que van cobrar, demostrant fins a quin punt la nostra societat està enganyada.

Just l’endemà de sortir publicada la sentència, el govern preveia en els pressupostos 80 milions per retornar la primera part d’aquest crèdit i 15 per al manteniment de la plataforma aturada.

Com podem veure, el projecte Castor ha estat una gran “estafa legal”. Un modus operandi semblant al de les autopistes rescatades de l’entorn de Madrid, també una inversió de Florentino Pérez. Tot això surt de la llotja del Bernabéu.

Comentari: Tal i com hem pogut llegir en aquest article, esta claríssim que el cas Castor és un dels casos de mes estafa “legal” que hem patit en els ultims temps. Les influencies entre polítics, economistes,juristes i el tracte de favor que reben entre ells mostra la cara oculta de la Espanya “moderna” quan en realitat només està demostrant l’acció de favoritisme, falta d’igualtat de oportunitats, corrupció, aprofitament dels ciutadans del estat i del mercat i una bombolla general de intercanvi de favors extremat que l’única cosa que fa és desvarolitzar més encara la poca credebilitat que te com a païs Espanya. Es brutal com el partit més corrupte i en general el bipartidisme de Espanya, controla com vol i aprofitan-se sense cap mirament i sense cap consideració en vers dels ciutadans i un exemple d’això és el cas Castor.

Font: El Punt Avui. 

L’atur es redueix en 35.627 persones el 2017 a Catalunya

La ministra atribueix l’alentiment del descens els últims dos mesos al Procés

Catalunya ha tancat el 2017 amb un total de 418.018 aturats registrats a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), 35.627 menys que el desembre de 2016, el que equival a un descens interanual del 7,85%, segons ha informat aquest dimecres el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. Es tracta del millor tancament d’any en xifres absolutes de desocupació des del 2007.

El nombre de desocupats inscrits a les oficines del SOC ha baixat entre novembre i desembre en 4.444 persones, el que representa una caiguda de l’1,05%.

Al conjunt de l’Estat, el 2017 ha tancat amb un total de 3.412.781 desocupats, el que representa una reducció de 290.193 persones en relació al desembre de 2016 i equival a un descens del 7,84%. A nivell mensual, l’atur ha baixat en 61.500 persones (-1,77%) a tot l’estat espanyol entre novembre i desembre.

El descens anual de l’atur a Catalunya ha sigut del 7,85%, un percentatge molt similar a la baixada de l’atur registrat al conjunt de l’Estat, que ha sigut del 7,84%. No obstant això, els darrers mesos la reducció de l’atur a Catalunya s’ha desaccelerat més que al conjunt espanyol, cosa que el govern espanyol va atribuir el mes passat a l’impacte del Procés i aquest dimecres ho ha reiterat la ministra d’Ocupació, Fátima Báñez.

Així, al desembre l’atur registrat a Catalunya ha disminuït en 4.444 persones, un descens del 1,05% respecte al mes anterior, percentatge que superen una desena de comunitats. De fet, Catalunya ha passat de ser la segona comunitat on més es va reduir l’atur en percentatge el 2016 a ser l’onzena el 2017.

Tor i això, en números absoluts, el 2017 Catalunya ha sigut la segona comunitat en la que més persones s’han esborrat de les oficines d’ocupació, 35.627, només superada per Andalusia, amb 57.713 persones.

La ministra d’Ocupació ha assegurat que el 2017 ha sigut “”el millor any per l’ocupació de la sèrie històrica en termes homogenis”. No obstant això, Fátima Báñez ha dit que les xifres hauries sigut millors sense l’impacte de la situació política catalana.

“Mentre l’any passat es van crear 11.000 llocs de feina a Catalunya, aquest any s’han destruït 2.000”, ha assegurat la ministra, que ha afegit que “si no haguéssim tingut aquest problema, les dades de l’atur haurien sigut millors”. Per la ministra, Espanya pot arribar els próxims anys a millorar el millor registre de l’atur (un 8%) i arribar a una ocupació del 70% si es manté el ritme de creixement.

Per províncies, l’atur ha baixat a les quatre demarcacions catalanes el 2017. A Barcelona ha disminuït en 28.156 persones (-8,51%). A Tarragona hi ha registrats 3.333 aturats menys (-6,05%9, a Girona 2.677 (-6,03%) i a Lleida 1.461 (-6,25%). Respecte al mes de novembre, l’atur també ha baixat a les quatre províncies: -1,10% a Barcelona, -0,84% a Tarragona, -0,88 a Girona i -1,2% a Lleida).

Per sectors l’atur al desembre ha baixat a tots menys la construcció, on s’ha registrat un augment de 839 persones. La reducció de l’atur al desembre l’ha liderat els serveis, amb 3.954 aturats menys. En el conjunt de l’any, l’atur als serveis s’ha reduït un 6,4%, malgrat que continua sent el sector amb més aturats, 295.048. La reducció a la indústria ha sigut del 13,9%, a la construcció del 14,7% i a l’agricultura del 8%.

Comentari:  En aquest article podem comprovar com a Catalunya durant el any 2017 la disminució de persones apuntades a l’atur ha sigut inferior que els darrers anys amb totes les dades donades. S’han realitzat menys contractes però més afiliacions. El problema recau en la precarietat de mes de la majoria de les feines contractades actualment. El problema del salari, les hores que treballen, la precarietat laboral… es un factor a tenir molt en compte i no perque l’atur hagi disminuit vol dir que l’economia es veu mes enfortida ja que al ser feines precaries a la llarga l’economia es veu resentida i poc estable.

Font: ARA

El govern espanyol aprova la pujada mínima de les pensions i l’augment del salari mínim

El president de l’executiu central sosté que Espanya creixerà un 2,5% de mitjana fins al 2020

 

Salari mínim vinculat al PIB

Pujarà fins als 850 euros al 2020

L’acord es va rubricar el dia de Sant Esteve però aquest divendres s’ha aprovat oficialment al consell de ministres. Agents socials i govern espanyol van acordar que l’SMI pugi un 4% el 2018, fins als 736 euros al mes. L’augment ha de ser del 5% el 2019 (773 euros) i del 10% el 2020, fins als 850 euros mensuals. Però és una pujada amb condicions perquè va lligada a l’increment anual del PIB i a la creació de 450.000 llocs de treball. Si això no passés, el govern espanyol podria aturar l’increment.

Pujada mínima de les pensions

Només s’incrementaran un 0,25%

Com succeeix des de fa 5 anys, les pensions només s’incrementen un mínim del 0,25%. Aquesta és una de les altres mesures habituals per aprovar a l’últim consell de ministres de l’any. És una mesura polèmica perquè condemna els pensionistes espanyols a una pèrdua de poder adquisitiu constant. Amb la dada de l’IPC coneguda aquest divendres, per exemple, els pensionistes han perdut més d’un punt de poder adquisitiu perquè les seves retribucions només van créixer aquest 0,25% mentre que els preus van tancar el desembre amb un augment de l’1,2%.

També en relació amb les pensions, el govern espanyol prorrogarà els pressupostos per falta de suports i un crèdit per a la Seguretat Social de gairebé 10.000 milions d’euros que aquest any ha servit per pagar les extres dels pensionistes en un context de dèficit històric de la Seguretat Social i de sagnia de la guardiola.

Es manté el límit de 250.000 euros del mòdul d’autònoms

Es manté el llindar actual a petició del sector

També a través d’un decret llei, el consell de ministres ha aprovat mantenir el llindar màxim de facturació per tributar per règim de mòduls dels autònoms en l’IRPF en 250.000 euros. És el mateix que aquest 2017. I, segons fonts de les organitzacions d’autònoms citades per Europa Press, el govern espanyol ha descartat finalment rebaixar els mòduls.

Per tant, segueixen vigents els ajornaments d’impostos de manera automàtica per a un total de 450.000 autònoms que tenen menys ingressos. La llei estableix que de manera general poden accedir als mòduls els autònoms que tinguin ingressos inferiors als 150.000 euros anuals o a 75.000 si emeten factures. Cal recordar que aquest 2018 entra en vigor la reforma de la llei dels autònoms. 

La regulació de l’economia col·laborativa

Control sobre les VTC i les plataformes de lloguer turístic

També s’aprova aquest divendres la regulació dels sectors que involucren empreses tecnològiques com Uber i Airbnb. Després de les diferents vagues del sector del taxi, el govern espanyol -amb el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, com a encarregat- ha acordat una reforma que impedeixi que els titulars de llicències VTC (vehicle de lloguer amb conductor) les pugin vendre durant els dos anys posteriors a haver-les adquirit, amb l’objectiu d’evitar l’especulació. A més també forçarà empreses com Uber i Cabify a inscriure tots els vehicles en un registre públic per garantir-ne el control. En aquest cas cal recordar que la Generalitat ja havia aprovat una llei igual de restrictiva, que el govern espanyol va decidir recórrer. 

Pel que fa al lloguer turístic, el govern també aprova aquest divendres un decret impulsat per Hisenda que obligarà plataformes com Airbnb, HomeAway o Wimdu a enviar a l’Agència Tributària a partir del juliol tota la informació sobre els propietaris i clients. La informació haurà d’identificar el titular de l’habitatge i de qui el lloga.

Límit al creixement del cultiu del cava

Agricultura aprova una solució salomònica

Tal com ha avançat ‘El País’ aquest divendres, el govern espanyol també ha posat fi a la guerra del cava. El Consell Regulador demanava limitar el creixement de la superfície els pròxims 3 anys només a 0,1 hectàrees, però els viticultors en demanaven més. Finalment el ministeri d’Agricultura ha decidit augmentar la superfície a 172 hectàrees. L’any passat van ser 300.

Comentari: Despres de la reunió de ministres abans de finalitzar el any, hem pogut comprovar molts canvis i diferentes tendencies a l’hora de organitzar la política economica espanyola. Temes com els autonoms, els pensionistes, el creixament del cultiu del cava, el lloguer turístic… van ser punts a tractar. El que no em queda massa clar a mi és, com farà front el govern espanyol a les properes pensions si literalment s’han gastat tots aquets diners? Quin credit i com augmentara el deute per a poder fer front a les properes pensions dels següents anys?

Font:

L’encariment dels serveis bàsics amenaça els salaris

Els preus de béns i serveis bàsics, influïts per decisions polítiques, pujaran molt per sobre de la millora dels ingressos dels catalans el 2018

És una incògnita saber quant més cobraran aquest any els més de 2,5 milions d’assalariats que hi ha a Catalunya. Els agents socials han de tancar encara un acord que fixi les línies mestres de millores salarials, que podrien situar-se a partir de l’1,2%. El que sí que se sap és que el salari mínim interprofessional pujarà un 4%, fins a situar-se en els 736 euros mensuals. I també que els 1,7 milions de pensionistes catalans veuran com les seves prestacions pujaran només un 0,25%. Més desapercebut ha passat que les 270.000 persones aturades que cobren algun subsidi (la meitat dels desocupats) patiran, almenys de moment, una congelació dels seus ingressos i una pèrdua absoluta de capacitat adquisitiva, ja que l’IPREM -l’índex que fixa les revaloritzacions de les ajudes públiques i que està congelat des del 2010- no s’ha mogut a falta de voluntat i de nous pressupostos estatals.

Aquestes són les actuals expectatives en la millora d’ingressos de la major part dels catalans, que pateixen des de l’inici de la crisi els efectes de la denominada devaluació interna -bàsicament les baixades salarials- per millorar la competitivitat.

Però és molt menys encoratjador l’horitzó de despeses amb què comença el 2018. El govern central preveu que els preus pugin aquest any a un ritme de l’1,8%, després que el 2017 l’índex de preus al consum (IPC) s’hagi situat a l’1,2%. Els serveis regulats (i bàsics) tornaran a empetitir una mica més els ingressos mensuals de les famílies, que continuaran molt condicionats, com des de fa anys, per l’increment dels preus de l’habitatge, la principal partida de despesa per a la majoria dels ciutadans.

La baixada de tipus d’interès impulsada pels bancs centrals -primer la Fed nord-americana i després el Banc Central Europeu- ha permès rebaixar les càrregues financeres, però la societat catalana encara ha de pensar en dos elements més: les altes taxes d’atur en tots els àmbits d’activitat i de població i la precarietat de les noves condicions laborals. El govern espanyol planteja rebaixes de l’impost de la renda a les famílies amb menys ingressos.

Comentari: A partir del 1 de gener del 2018 els preus augmentaran en gairabe tots els ambits cuotidians per a tots els ciutadans de Catalunya. Això és veurá influenciat en relació als salaris ( tot i haver augmentat en el darrer mes fins a 740 aproximadament )

El habitatge augmentara només a Catalunys un 10,5% i a Barcelona en general augmentarà un 12%.

L’electricitat durant el any 2018 obtindrà una pujada d’un 10%. El gas també augmentarà 6,6%. Els carburants tal i com ja es va anunciar el mes passat també augmentaran en un 13%. L’aigua sobretot a causa de l’escassetat d’aquest any augmentara en un 11,8%. El transport públic s’augmentarà un 2% la famosa T-10 ara costara 10,20€.  Les autopistes també rebràn un augment del 1,6%.

Font: Ara